La terra ha rodolat tota la nit
pels boscos de l'espai,
avançant amb les garres del vivent,
amb les roques, els mars,
els vents i les fogueres,
apropant-se cap al que ve.
Brunzen els deserts, les coves, els abismes,
udolen els astres, les constel·lacions.
Mentre l'home dorm el son profund
com un palet al fons de la riera,
tenebra endins
les aigües s'abocan com ramats cecs
cercant la font.
Dins la fonda llum silenciosa
els vels i els tels dels horitzons.
Amàlia Casajoana
4/4/18