En la fondalada de les hores petites,
en un moment determinat
uns ulls nets em van mirar
i sense veu van dir...
sempre més t'estimaré.
Agafats de la mà,
cada dia
el fil forjat al foc
a tu constant em porta
fins arribar a port.
Un port plàcid d'aigües profundes,
un cap vespre qualsevol
abans no arribi el fred de l'ànima.
Amàlia Casajoana
28/1/18