Nascuda al lloc on no té lloc
hi ha una serp
que es mou dins el que es mou.
Que llisca,
que es parteix i es nua,
que sense arrels flueix d'arrels
i que fluint s'esqueixa ella mateixa.
Així de pell en pell,
es torna riu
i travessa les planes sense fressa
com l'aire, com el vent, com l'aigua.
Car som nosaltres la serp lliscant
que ressolem dins els forats i escletxes
i som el temps...
que dins el món s'endinsa.
Amàlia Casajoana
28/2/18