Arribem al cor de l'espirall
i damunt no-res,
bastim un poderós castell de somnis
que suscita focs
a l'ardent intimitat.
Com si el passat ens pertanyés
tornem a la penombra amiga
i al secret.
Llavors em dius...
no hi ha cap llac
tan clar com els teus ulls
ni cap vent tan subtil
com els teus dits.
Mentre imagino
com estructurar miralls
i descobrir dimensions,
en cada gest
escolto el silenci d'àmfora i de pou.
Amàlia Casajoana
24/2/18