On era el rebost sagrat que ens sadollava?
quins eren els festins que alimentaven cos i anima?
No sé quan vaig entendre
que no entenia res
ja era quasi un no res incapaç d'explicar-me.
Sí... recordo que vaig alçar bastides
per connectar en les ombres
que lliscaven per sobre la flassada que m'abrigava
i mirava somnis que no podia entendre.
Tanmateix...
A la trinxera del vaig o vinc del ser o no ser
vaig escoltar que algú em deia:
d’om la ma no tinguis por
i era tant forta i càlida...
que encara ara
la sento a la meva agafada!
Amàlia Casajoana
20/2/18