Aquelles vides captiva'ns i fortes ens feien presagiar una vida immensa.
Tanmateix... després de la tempesta, de la sequera del matxet de la faç de la dalla, després de construir i d'enrunar vingueren els sospirs curs i fatigats que cadascú exhala.
En el darrer moment en la recança final que es pot sentir per les coses que es deixen, s'afegeixen els xiscles de les aus i el silenci rogenc del capvespre.