Què som nosaltres
la finestra incandescent,
el vidre fràgil entre el dins i el fora,
el mur estèril que el mosquit no veu?
Però on comencem i on acabem,
som un fora només
o som un dins?
Caminem, sí,
anem d'un punt a l'altre,
potser fins i tot avencem
i el cos es mou, i també la ment.
Car avesem, sí, però habitem?
Aleshores...
escrutem les imatges que han restat
i no sabem si ens salvem,
o si hem de salvar-les.
Però al nord
apareix l'arbre de tot camí
i als nostres ulls
només és llum que fulgura
transparència de claror que desapareix aviat
i de sobte
ja no hi ha flors, ni fulles, ni branques
tot ha estat un instant dins els ulls!
Amàlia Casajoana
17/1/17