Amb molses lentes i rovells madurs
cansats els troncs
tallats romanen dins el domini adust,
immòbils,
entre abismes feroços
i llampecs de la nit serena.
Abandonats, caiguts,
els troncs reposen
sobre els recers profunds de la mudança,
ignorats del que encara ha de venir
i oblidant les alades veus de l'alba.
Feixucs i bruns jeien els troncs
al peu del puig sofrent que vermelleja,
la merla de cop s'hi atura,
i de sobte,
inquieta, arrenca el vol.
Dins la vall de calitja
s'alcen les ombres i la pols.
Amàlia Casajoana
3/1/18