Ens hem de despullar,
davant el tot, davant el rés,
davant del món, del cuc i les galàxies,
del que hem vist el matí
i hem sentit el vespre.
Ens hem de despullar
de l'arbre que fulgura,
dins la llum que fulgura,
dels rius, dels focs i dels turons,
del fil d'erugues
que s'estimba capa dins del dia.
Ens hem de despullar
de pensaments i afectes,
de les ciutats, dels boscos i dels mars,
de pares i de fills,
de vius i morts,
de llavis que hem besat i que no hem besat.
Ens hem de despullar
de l'aigua freda que encén les rieres,
de les nits i els dies,
d'instants, desig i silencis.
Ens hem de despullar
de nosaltres!
Amàlia Casajoana
22/11/17