Article 19
El silenci sobre què és injust o inhumà, no és senyal de llibertat. És la manifestació de la claudicació.
Hi ha una història de la llibertat, no sabem quan començà. Però l'home és una etapa capital d'aquesta història. Una etapa dramàtica i dolorosa.
Potser ens pot semblar inimaginable o bé esbalaïdor, però el fet és que ja existia un curs de la realitat abans de nosaltres, abans de la nostra aparició a la vida, i que el curs continuarà després de nosaltres, després que la vida, ens hagi deixat.
Ens passem una gran part del temps parlant, del que està bé i del que no està bé, del que és correcte i del que no. De culpa i de culpables. De lleis, de normes i de judicis. De jutges i de jutjats. Però parlem molt poc d'ètica, potser mai.
La llibertat és una situació de què sempre voldríem gaudir si no haguéssim de renunciar a res o exposar-nos a res.
Aspirem a les coses que considerem més importants, però qui no té ganes de veure l'arbre no veu l'arbre. Per veure'l cal la voluntat, el desig, la passió i la intel·ligència.
Amàlia Casajoana
8/11/17