D'ençà de tots els segles,
hem acceptat l'olor i el seu record,
el bosc perdut
i la riera imponderable,
el bes i la distancia
com si les coses fossin viatgers
i nosaltres l'andana.
Tot ens insta i en fecunda
i del que som ens separem
i ens canvia l'aire, la nit i el dia.
Existim en la mudança
i l'olor ens agafa
i ens empeny més enllà de l'olor,
ens traspassa.
Esdevenim entre les coses,
car l'olor és un pont, un pas, un so silenciós
que dins la nit transita!
Amàlia Casajoana
6/11/17