Com l'arqueòleg
que remou la terra eixuta
i a manera que excava,
va extraient els bocins
de la peça maltractada.
Així, cada vegada més endins
en nosaltres escàvem.
Furguem en les ruïnes,
i extraiem del que fórem
cada instant en la memòria,
i comparem.
Cada cop de pic
a la fosca contrada,
cada cop,
sobre el dolor ancestral
i descobrim a l'entranya descarnada,
el no-res!
Amàlia Casajoana
30/4/17