Dins el vaixell que solca
la nit esvaïdora,
algú tot d'una, ebri o conscient,
dut per l'atzar o per angoixa
del fons de les entranyes del desig,
alcés la mà?
L'alcés amb un gest
de furor o violència,
a desgrat, o pot ser de grat,
on el mateix front, perplexa.
Ens preguntaríem:
Quines forces ens habiten?
I ha aparegut de sobte
i ha lacerat memòria i recel
l'instant abans,
que guardava la quietud
entre l'arc del matí i l'arc del vespre.
On el so perdut del nostre crit,
s'aferra a la infinitat serena,
al vent del vuit!
Amàlia Casajoana
13/3/17