Vaig alleugerir de la ment els records punyents, suavitzant els seus efectes amb el raonament,
perquè no en fessin mal.


Lentament vaig anar guanyant espai en el meu interior. La sensació de buidor em va fer sentir bé. 

Amb molt de compte vaig desplegar les ales a la recerca de la llibertat desitjada, planejant per l'espai
vaig sentir-me lliure!


La percepció de llibertat va créixer en el meu interior. Ho estava aconseguint!

De sobte el meu cor va sentir una forta punxada que el va fer sagnar.

Degut al dolor i per no  caure en picat, vaig protegir-me per minimitzar la caiguda.

Un cop a bon port, vaig poder observar de mès aprop la ferida, llavors em vaig adonar que
un dels fils anomenat "sentiment" encara estava lligat en tot allò que no era.


El dolor em va fer recordar com s'estima!

Amb molt d'amor vaig deslligar del meu cor el fil dels sentiments, lentament va deixar de sagnar
i el dolor va desaparèixer. 


Amàlia Casajoana
15/5/16
Etiquetas: