Vas ser valenta mare, molt valenta!
Els meus plors i les meves llàgrimes no van ser suficients per persuadir-te de la teva decisió.
Quan només era una nena, vas cedir la meva tutela, perquè es complís el nostre destí. Crec que d'aquell moment, "ni tu ni jo", érem conscients de la seva importància. Aquella decisió va marcar la nostra vida.
Passa't el temps, vaig saber que, en silenci, ploraves per la meva absència. I jo no vaig poder expressar mai en paraules, tot allò que estava sentint.
Alhora, per deslliurar-me d'aquell immens dolor, hauria estat un magnífic regal desaparèixer! Però no va ser així: Per protegir-me vaig buscar l'oblit, i tu... el record!
Va ser quan ens vam tornar a trobar... Llavors, veure't patir em va commoure profundament, i des del meu sentiment de mare, vaig voler comprendre'l.
Amb els anys, va arribar el moment del teu traspassament a l'altra banda del vel. En el comiat, van aflorar en mi tots aquells sentiments i emocions que havien estat reprimits
Amb la teva mort, un immens amor ens va tornar a unir, de la mateixa manera que ens va unir, quan vaig néixer!
Amàlia Casajoana
(A la memòria de la meva mare)
1/5/16