Avui, he despertat a l'alba, he obert el balcó per respirar l'aire fresc de matinada.
Amb la rosada, encara si reflectia una espurna de llum de les estrelles.
Les flors de taronger i els gessamins desprenien aquella olor tan intensa,
que penetra fins endinsar-se en els sentits...
En aquell moment, jo era aquella olor!
Els arbres protegian amb les fulles les seves flors, al igual que una mare
protegeix el seu nadó.
Abraçades l'una amb l'altre amb la força vigorosa del seus colors, donaven en aquell espai
la aparença de una sola unitat.
... Una brisa suau ens va voler acompanyar tot donant moviment a la flora del jardí,
que va començar a dansar al seu ritme com si fossin esbatecs d'ales celestials.
Van ser moments d'èxtasi.
Cada fulla, cada flor, era un tot on jo també estava immersa.
Aleshores, vaig escoltar el teu nom com si fos l'eco ressonant per tot l'univers.
Amàlia Casajoana
23/4/16