Guardo en el meu record
la llum de l'alba,
quan el sol surt per l'horitzó.
Aquells moments de solitud
que t'omplen en el més profund.
De sobte,
em va semblar veure't
en aquell racó de la platja
que havias fet teu.
Amb les canyes preparades
per enfonsar-les
a la profunditat de la mar,
vibravas i sentias la vida en aquell tot,
on jo també hi era.
En aquell instant tot era inmensisat!
Amàlia Casajoana
8/2/16