Pot ser que sigui el destí
el que faci aquestes coses,
que dues ànimes bessones
es trobessin pel camí.

Ell és un pescador trist,
ella una bruixeta sàvia.
Ell sap que no existeix
sense ella i l'esperança.

Això és fet amb sentiment
i em costa expressar-me,
però intento esforçar-me
per fer-te feliç.

Amàlia, recorda'm sempre!

Paco Martí
(Per l’Amàlia) l6/7/01
Amàlia Casajoana
24/6/16
Etiquetas: