T’estimo en una dimensió de mi que no sabia. Tot és fluent al lloc que ara et penso.
Tanmateix, te’m fas present en les petites coses i en elles tot esdevé memòria.
Però t’he de dir, que és en el misteri de la mort on aprenem a viure. Per aixó a la incertesa del “no-ser”, m’empleno els ulls goludament en l’harmònica bellesa de la vida.
Amàlia Casajoana
27/6/19