Ni boscos ni temples. L'absència de déus imposa aplom.

Aquests cops de puny de l'emoció que cerca encarar-se en l'instant.

Llavors, l'espai es multiplica en mars de fulles i mans de llums. El silenci rellisca pels murs, que es drecen, es dilaten i s'esvaeixen.

Vet aquí la muda erupció del no-res.

Amàlia Casajoana
28/3/19
Etiquetas: