Podem assegurar que encara som? Nosaltres que hem viscut en terra esborradissa, que en cada pas que fem perdem el pas que ens guia. Podem tenir-ne la certesa?
Mirem-nos, però, a fons, on cada gest comença i on acaba. Mirem a fons el rostre, els pensaments que ens solquen tot de cop, com rius estranys que ens travessen de pressa, que ens van rondant i que ens dominen. Mirem a fons l'instant com si fóssim ones i remolins de llum.
Cada instant és la gota i és el mar, és la gota que aboca el mar i que al mar torna. El mar que en cada gota es fa més profund.
Amàlia Casajoana
17/12/18