L'amor és una fruita de l'arbre de la vida, que no acabem de conèixer mai del tot. L'amor ens fa patir per la mateixa raó. Una vegada l'hem començat a tastar i hem pogut comprovar que "ara era dolç i que ara era amarg", hem entrat a l'experiència de la qual saben que ja no podrem sortir mai.
L'amor no és una relació particular sinó total, encara que només hi puguem arribar a través de la individualitat. L'amor no és només una experiència sentimental, sexual, corporal i apsíquia, joiosa i dolorosa. No és tan sols l'experiència de la generació i de la reproducció. L'amor és una fruita de la vida que madura en cada un dels nostres òrgans, de les nostres capacitats, però que no pot acabar de madurar mai
Palpem l'amor, sospesem l'amor com palpem i sospesem una fruita i trobem que encara no està prou madur, car l'amor exigeix totalitat, oblit del jo i del tu, extinció i flama. L'amor ho vol tot, "profunditat infinita".
Amàlia Casajoana
12/11/18